La bulímia

Què és la bulimia?

La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un trastorn de comportament alimentari  (TCA) d'origen nerviós en el qual la persona no té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d'això. Es caracteritza, com el transtorn per afartament, per episodis en què la persona menja sense control, però a la bulímia la persona després se sent tant culpable que vol "compensar" provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics.

Descripció: 

La bulímia, a més de la distorsió de la percepció del propi cos i la fòbia a engreixar que també pateixen les persones afectades d'anorèxia, està caracteritzada per episodis repetits d'afartades en les quals la persona empassa grans quantitats de menjar molt ràpidament i sense control, seguits de sentiment de culpa i vòmits provocats. Són freqüents els dejunis perllongats, les dietes rigoroses, l'exercici físic exhaustiu i l'abús de laxants, diürètics i medicaments que suposadament ajuden a no passar gana o a interferir l'absorció d'aliments. Tenen incapacitat per a frenar la seva voracitat i per a sentir-se tipes. En canvi tenen sobredesenvolupats enormes sentiments de culpa i una autocrítica mordaç.

Causes:

Les causes són tan múltiples i variades com els malalts que les patixen; no obstant això, el 80% dels casos apareix quan es comença una dieta d'aprimament sense cap tipus de control professional. També es relaciona l'inici amb la no acceptació dels canvis corporals durant l'adolescència, o amb un increment ràpid de pes, o amb canvis importants en la vida, o amb complexos físics o també amb problemes de relació entre d'altres coses. Se sap que el 40% de casos comencen a l'estiu.

Símptomes:

Alguns dels símptomes de la bulímia nerviosa poden ser l'engreixament o l'aprimament excessiu, desnutrició i atròfia muscular (més evident en homes que en dones), alteracions o pèrdua de la menstruació en dones, actitud negativa i rebuig del menjar, tristesa, irritabilitat, canvis bruscs de l'humor, problemes familiars i d'estudis, negació de la malaltia. Solen intentar accions compensatòries induïdes per la fora culpabilitat i per la seva necessitat personal de restablir el control sobre ells mateixos, aquestes poden ser provocació del vòmit, ús de laxants i diürètics, fer molt exercici, etc. En els casos més extrems es pot arribar a la mort.

El viatge a Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta
i, quan sereu deslliurats,
tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences. 

Lluis Llach

                                    

         
          1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis Llach. Descriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó.

El poema explica que, no importa el camí que agafis, sinó el que hi ha dins ell, les coses que pots arribar aprende, noves coneixences  amb moltes aventures, coneixer noves cultura, noves persones. Podràs veure coses que mai havies imaginat, però no pensis que tot serà flors, no preguis el camí pensant que tot serà fàcil, que arribaràs on vols, facilment.. No, les coses per més que pareixin fàcils, no ho són i és per aquesta mateix raó que has de pregar el camí sense esperar res a canvi. 

http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc

Ara te toca a tu...

              1. Ara te toca fer una entrada més personal que ens ajudi a conèixer-te millor. Fes un escrit on expliques com és el teu caràcter, o com creus que és, el que t'agrada fer habitualment, quines són les persones que més t'estimes, les coses que t'apassionen, que et preocupen, sense les que podries viure, les teves il·lusions, etc. Ens interessa molt el que ens contis.



El que puc arribar a ser ;

        Hola, el nom és Hébbya Rayane, tenc 16 anys, som Brasilera, però visc a Mallorca des de fa dos anys. 

         Som una persona molt tranquil·la, quan vull, però quan m'emprenyen puc arribar a ser molt dolenta i molt sarcàstica. Tenc una personalitat molt forta, les meves amigues diuen que som una mica prepotent i, que quan vull una cosa, la vull a n'aquell mateix moment.. Però això passa només si tenc un mal dia o quan no estic d'humor.  

       A mi m'agrada molt estudiar, som molt dedicada a la classe, faig totes les feines, i som molt organitzada amb els meus quaderns. 

       En general, les persones que més estim són els meus pares, les meves millors amigues i el normal, tota la meva família i la gent que és molt important per a mi. Tenc moltes il·lusions, una d'elles poder anar als Estats Unitats, al manco dos mesos, per aprendre anglès i també per fer serveis socials . 

       No puc dir el que vull fer en el futur perquè les coses no són mai com les volem, però tenc molts somnis i moltíssimes il·lusions per viure amb els meus en el futur. Esper que es complexin totes.

Sense tu.

Encara que no pugui tenir-te al meu costat, sempre estaràs al meu cor.