25 de novembre, dia internacional en contra de la violència de gènere

 dia 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere. Se suposa que estau en contra de tota la violència, de totes les expressions i manifestacions violentes, contra la intolerància, contra la prepotència, contra la desigualtat, contra l'opressió,... entre tots i totes, implicant-nos, aturem aquesta lacra social, donem importància a la igualtat, a la tolerància, al diàleg i a la pau.

  En el nostre blog ho farem amb un poema. La poesia és paraula, sentiment, denúncia...

 Tengo frío en el pecho y me dolía

mucho el corazón esta mañana.

He pedido que cierren la ventana

para que no me vean los pájaros.

(Bárbara Ming O’Costalls)

1. Copia el poema al teu blog i fes-ne un comentari. Analitza'l mètricament (núm. de versos i rima). Finalment, explica el que diu el poema.

2. Cerca informació sobre el tema del poema i exposa-la al teu blog. Expressa la teva opinió personal i explica'ns si has vist aquest tipus de violència aprop teu (amistats o coneguts).

Hasta Que La Muerte Los Separe  Su mala puntería con las llaves  Anuncia un malnacido tras la puerta  Con piel de lobo y corazón cobarde  Con más de mil motivos para odiarle.  Por el pasillo cruje una madera  Igual que suena el alma de esa madre  Porque el no pega con la mano abierta, no  Es algo que aprendió bien de su padre.  Ella coge un cuchillo y no sabe que hacer  Si cortarse las venas o clavárselo a él  Se apoya en la nevera, no sabe que hacer  Y llorando le ruega que no le de sobre el mismo lao.  Marido y mujer hasta que la muerte los separe  Y ella espera llegue de su mano  Porque solo así podra devolverle  Parte del daño.  Porque fué a la ley y la ley le dió del otro lao  No son suficientes los moraos  Ni segar al cero su amor sincero  Pa condenarlo.  Él solamente se siente seguro  Cosiéndole el corazón a su puño  Un hombre que se pelea hasta del viento  Pues sabe que el solo es mierda por dentro.  Pero la via le devolvió la ostia  Grabando aquel momento en su memoria  Momento en que no controló su mano  Ahogando lo que hace ya tiempo había matado.  Ella coge un cuchillo y no sabe que hacer  Si cortarse las venas o clavárselo a él  Se apoya en la nevera, no sabe que hacer  Y llorando le ruega que no le de sobre el mismo lao.  Marido y mujer hasta que la muerte los separe  Y ella espera llegue de su mano  Porque solo así podra devolverle  Parte del daño.  Porque fué a la ley y la ley le dió del otro lao  No son suficientes los moraos  Ni segar al cero su amor sincero  Pa condenarlo.  Y no le dió miedo la muerte  Y se marchó tan sonriente  Fué la última vez que lloró

Melendi

 

 1. Llegeix aquest text i en fas un resum del que ens conta la vostra companya  i feis un comentari personal. 

 2. Cerca 10 verbs en forma personal, 10 noms, 10 adjectius, 10 adverbis, i 10  preposicions. 

 3. Divideix el text en introducció, desenvolupament i desenllaç

 

Esclerosis Múltipe per Mónica Prieto, una vivència personal.

    Fa tretze anys quan la meva germana petita va néixer, la meva mare no va començar a estar bé. Havia d'estar de baixa a la feina, perquè va tenir una ciàtica que no la deixava ni caminar, havia d'estar sempre dins el llit, l'havíem de vestir, donar el menjar a la boca, dutxar-la., va ser un poc dur. Al cap de dos anys li varen dir que tenia un "LUPUS", però ella no s'ho creia, deia que això no era veritat.

    Va seguir anant de metges, es va voler canviar d'hospital de Sant Joan de Déu a Son Dureta i quan feia uns 10/11 mesos que la doctora  la dúia li havia diagnosticat que tenia "ESCLEROSIS MÚLTIPLE SECUNDÀRIA DEGENERATIVA". 

    Quan va arribar a casa dels padrins, ella estava molt contenta, perquè ja sabia el que tenia. I, el primer de tot, abans de saber-ho la meva germana i jo, que va fer va ser informar-se i cridar a l'associació.

     Al principi de ser diagnosticada el medicament que s'havia de posar era "betaferon" que s'ho havia de posar amb injeccions, però a ella no li feia res. Fa dos anys més o manco, que li posen cortisona cada dos mesos, i ha millorat.

    L'Esclerosi Múltiple és una malaltia del sistema nerviós central és a dir, dels nervis que formen el cervell i la medul la espinal. Les seves causes són desconegudes i encara no es pot prevenir ni curar. No obstant, no és mortal i s'estan aconseguint grans progressos en el seu tractament i en la identificació dels mecanismes que hi ha implícits en el seu desenvolupament.    Es diu esclerosi (del grec σκλήρωσις) i el significat bàsic seria enduriment, perquè com a resultat de la malaltia es forma un teixit endurit i semblant a una cicatriu en certes àrees del cervell i de la medul la espinal. Es diu múltiple perquè són diverses les àrees del cervell i de la medul la espinal que poden estar afectades.

    

    Col.laboren alhora en projectes de sensibilització, formació i investigació amb entitats internacionals (projectes finançats per la Unió Europea), nacionals (sobretot amb la Federació Espanyola per a la Lluita contra l'EM) i autonòmiques (Universitat de les Illes Balears, Institut Mallorquí d 'Afers Socials, Fundació Kovaks, Fundació IBIT, UNAC).

 

 

 

 

 

1) El text xerra que la mare d'una companya esteia malalta, i que la seva enfermedat no tenia cura, pero al cab d'un temps, es va curar. I després el text explica que és una malaltia que se diu Esclerosi Multiple. 

 

 

2)  

3) El Primer paràgraf es l'introducció, els dos segons paràgrafs són el desenvolupament i el darrer és el desenllaç. 

Feina per avui dilluns, 19 de novembre

Feina per avui dilluns, 19 de novembre

                
 1. Explica el teu cap de setmana.

 2. fes una entrada lliure sobre el que tu vulguis.







1) Divendres vaig anar a manacor amb una amiga, de compres, dissabte el capvespre vaig estudiar biologia, i el vespre m'en vaig anar a Palma al cine, a veure Amanacer part 2, i diumengue dinar amb la familia del meu novio i ell i després de dinar varem anar a jugar als bolos en el Porto Pi.


2) El amor :

El amor es un concepto universal relativo a la afinidad entre seres, definido de diversas formas según las diferentes ideologías y puntos de vista. Habitualmente, y fundamentalmente en Occidente, se interpreta como un sentimiento relacionado con el afecto y el apego, y resultante y productor de una serie de emociones, experiencias y actitudes. En el contexto filosófico, el amor es una virtud que representa toda la bondad, compasión y afecto del ser humano. También puede describirse como acciones dirigidas hacia otros y basadas en la compasión, o bien como acciones dirigidas hacia otros (o hacia uno mismo) y basadas en el afecto.

Dos formas de entender el amor

Los seres humanos podemos desarrollar en esencia dos tipos de actitudes: bajo una de ellas somos altruistas y colaboradores, y bajo la otra somos egoístas y competidores. Existen personas totalmente polarizadas hacia una de las dos actitudes por voluntad propia; por ejemplo, los monjes budistas están totalmente volcados hacia el altruismo, y los practicantes del objetivismo, hacia el egoísmo. Y también existen personas que combinan ambas formas de ser, comportándose, unas veces, de forma altruista y colaboradora, otras, de forma egoísta y competitiva, y otras, de forma parcialmente altruista y competitiva. En algunas partes del mundo predomina el altruismo, de modo que el egoísmo se ve en general como algo negativo. Y existen grupos humanos donde sucede lo contrario. Todas las guerras de la historia nacieron del egoísmo por parte de, al menos, uno de los dos bandos; todas las situaciones conflictivas del ser humano proceden del egoísmo.

 

Mis libros, poesia de Jorge Luis Borges

Mis libros, poesia de Jorge Luis Borges

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.

3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?

5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.

Estem en divendres i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.

Mis libros

(Jorge Luis Borges)

Mis libros (que no saben que yo existo)

son tan parte de mí como este rostro

de sienes grises y de grises ojos

que vanamente busco en los cristales

y que recorro con la mano cóncava.

No sin alguna lógica amargura

pienso que las palabras esenciales

que me expresan están en esas hojas

que no saben quién soy, no en las que he escrito.

Mejor así. Las voces de los muertos

me dirán para siempre.

 

 

1) El autor se refiere que en cada libro, hay una cosa diferente que nos pueden explicar, y cuando compramos los libros, ellos no saben que son nuestros. 

 

2) El pare de Borges, Jorge Guillermo Borges, va ser advocat i professor de psicologia, però també tenia aspiracions literàries ("va intentar ser escriptor i va fallar en l'intent", va dir alguna vegada Borges. Segons Borges son pare "va compondre alguns sonets molt bons"). Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, uruguaiana, va aprendre anglès amb l'ajut del seu marit i va traduir-ne diverses obres al castellà. La família de son pare tenia orígens espanyols, portuguesos i anglesos; la de sa mare espanyols i possiblement portuguesos. En sa casa es parlava en castellà i anglès, de manera que des de la seua infància Borges va ser bilingüe, i va aprendre a llegir anglès abans que castellà. Va créixer en el barri de Palermo -llavors quasi un raval-, en una casa gran amb una abundant biblioteca que pertanyia a son pare.

3) No.. Porque no están personificados.

 

4) Que los libros nos transmiten muchas informaciones y cosas nuevas. Pero no nos hablan. 

 

5) De romance, como por ejemplo, canciones para Paula, tengo ganas de ti, perdona si te llamo amor, etc. 

Enamora't! Viu la poesia: "No me culpes", poema d'amor de Raquel Garzón

Enamora't! Viu la poesia: "No me culpes", poema d'amor de Raquel Garzón

L'amor diuen que floreix en primavera, però totes les estacionsde l'any són bones per enanmorar-se. L'amor sempre està ací, sol cal atrapar-lo o deixar que entre... sense permís.

No me culpes

(Raquel Garzón)

No me culpes:

vi luz en tu alma y entré...

Es cierto,

no toqué timbre,

no golpeé.

Supuse que esperabas mi llegada.

Lo siento.

Si prejuzgué,

fue sin mala intención,

debes creerlo.

Como sea, estoy aquí:

                      prepárate.

La il·lustraació és de Maike Plenzke. 

    1. Tema del poema.

    2. Descriu en una frase el sentiment del poeta.

    3. Fes un resum del poema.

    4. Tipus de rima: assonant o consonant?

    5. Quants de versos té? Té una forma habitual el poema? Per què? 

 

 1) Habla del amor. 

2) Sentimiento de amor, de querer estar juntos. 

3) Le llamó la atención la chica, y quería estar junto a ella, como fuera, llegó de sorpresa.. ella no se lo esperaba, pero ahora ya están juntos. 

4)Asonante: 3 consonante: 2 

5) 12 versos. No, perquè no totes les líneas son iguales..

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

Ai, quin fred que fa!

(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.

             1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

              2. Explica la imatge que va unida al poema.

              3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

 

1) El poema parla sobre la freda, que ens deixa les mans, el nas, les cames i etc, molt freds. 

M'agrada més el fred, perquè tot pareix més tranquil·l i també per la roba, pareixem més elegants. 

 

2)  Un nin que mira per la finestra, com cau la neu, i observa tot que l'envolta. 

3)

Frases emblemàtiques

1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

 

 

                                  

 

 

 

 

1)   La citació tres, significa que només n'hi 5 tipus de persones que entenen el binari, perquè el binari és un sistema que emplea frases amb dues xifres, com si fos una multiplicació. 

2) Una de les meves frases preferides, és aquesta : Aqui se fa, aqui se paga.

Feina per avui dimarts, 6 de novembre

                   

     1. Explica la diferència entre els registres i els dialectes de la llengua catalana.


    2. Penja un mapa al teu blog on apareguin les varietats occidentals i les orientals de la llengua catalana. Fes-ne un comentari.

    3. Cerca per internet la diferència que hi ha entre una democràcia i una dictadura. Recorda que vull que ho expliquis amb les teves paraules, no s'admet un còpia i aferra!





1)  El registres són les diferents maneres d'usar una llengua segons la situació en què es parla, o sigui, com un ús informal i els dialectes és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l'àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària.

2)

En aquest mapa podreu apreciar més fàcilment on se situa cadascun dels dialectes i subdialectes del català que hem estudiat.

3) Una democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup, mentres què una dictadura és  una forma de govern en la qual el poder es concentra entorn a la figura d'un sol individu , generalment a través de la consolidació d'un govern de facto, que es caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la inexistència de cap consentiment per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.