dimarts, 30 d’abril del 2013

Una llegenda molt antiga sobre un drac i un cavaller!!!



         
                     Cançó del cavaller Sant Jordi:  23 d'abril


Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

Llenca: Tros llarg i estret de paper o de drap.

Nard: Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears, un xic carnoses.

Sementer: Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada. 
  
1 Llegeix aquest poema, penja'l al teu blog i explica a través d'una redacció la història que narra.

Narra una historia d'una princesa que es raptada  per un drac i hi ha un cavaller que la vol salvar .La princesa li diu que  se'n vagi perquè no vol que el drac el mati, el  cavaller li diu que ell no té por i que  li farà front al drac  i que no se aniria fins que no mati a el drac.
Quan el cavaller anava a fer fora la princesa va arribar el drac que tot d'una va traure foc per la boca , el cavaller  va treure molt  ràpid el seu escut per protegir-se del foc del drac , va treure la espassa  i va començar  la seva batalla amb el drac que volia emportar-se a la princesa ,el cavaller va seguir lluitant amb el drac  fins que el va matar ,  de la sang del drac  varen sortir unes roses , que desprès el cavaller  li va donar una rosa a la princesa .


Poema de Sant Jordi per al nostre institut!



        Bon dia de Sant Jordi divers! Aquí teniu un poema que na Carolina Ibac ha escrit per al nostre institut! Llegiu-lo i el penjau al vostre blog. N'heu de fer un comentari i respondre aquesta pregunta: Qui representa el drac? El govern .



Matem el drac
Sant Jordi, salva'ns de la desgràcia.
Sant Jordi, escolta les nostres pregàries.
Un drac es vol menjar la nostra llengua,
per emmudir la nostra essència.
Ens acorrala amb la seva força,
i ens espanta amb el foc
que treu per la boca.
Ataca les nostres escoles,
i els drets de totes les persones,
a cop d'estisores.
Tota la lluita que havíem fet els del poble,
construint una societat en valors,
un estat social del benestar,
digne per viure-hi els nostres nins,
ara s'esfuma com si fos un miratge,
i com si mai no hagués existit.
Sant Jordi, pren el roig de la rosa
i salva el poble de les injustícies,
de l'esclavitut, de la tortura.
Sant Jordi, pren el saber del llibre,
i mata el drac,
símbol de la dictadura.
Porto Cristo, vora el mar,
vessa les seves llàgrimes,
davant tanta impotència.
Però ofereix resistència...
Carolina Ibac


Comentari::Es un poema molt representatiu de l'actualitat.

Els dies de la setmana...




     1. Explica el dia de la setmana que més t'agrada i per què. També has d'explicar el que menys. Penja imatges que ho representin.
 El dia de la setmana que mes m'agrada es el divendres per que després comença el cap de setmana , i després el que menys m'agrada es el dilluns perquè estic més cansada .

La vida...



Més poemes...

                                     

         
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitud, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afegint-hi el teu comentari i una imatge adient.


NOMÉS HO SAP EL VENT

Qui sap on van a parar
les ones de la nostra mar,
qui sap on van a parar
les gavines al volar.

Qui sap si algun dia es trobaran
les nostres mirades al mirar,
qui sap si algun dia es trobaran
els nostres llavis al besar.

Qui sap on es troben les deixalles
que deixen a la vora del mar,
qui sap on es troben les mirades
dels enamorats del nostre parc.

Qui sap on han anat a parar
els petons que mai et vaig donar,
qui sap on han anat a parar
les llàgrimes que per tu vaig deixar.

Qui sap el que sent el meu cor
quan cada dia veu sortir el sol,
qui sap el que sent el meu cor
quan escolta la paraula amor.

Qui sap on es troba la meva ment
quan la lluna brilla al firmament,
qui sap on és el meu pensament
quan el mar es mou lentament.

Qui sap on eres aquella nit,
qui sap per què no t’ho vaig dir,
qui sap per què no hi ets aquí,
qui sap res que no hagi dit.

Qui sap per què t’he d’estimar,
qui sap per què em vaig enamorar,
qui sap per què no et puc oblidar,
qui sap que de tu m’he enamorat.

Si vols trobar la resposta,
busca-la a dins la mar,
busca-la darrera la lluna,
busca-la al nostre parc.

Però has de saber que serà en va,
perquè la resposta no hi és al firmament,
tampoc hi és al raig del sol,
la resposta només la sap el vent.


Solitud

M'escapo d'un ambient tens que em rodeja l'ànima,
per endinsar-me i perdre'm a la solitud del meu entendre;
me'n vaig sol amb el vent sense dir-li res a la princesa,
per relaxar-me de l'angoixa i respirar de l'aire pur.

Només espero tornar després d'una tempesta,
quan la calma sigui plena i l'orgull torni a ser el meu.

Veig com es perd el tracte;
ni la veu t'escolta,
ni la gent et mira quan et parlo de promeses,
i t'ensenyo el meu amor dins d'un tresor ple de poemes.

Em queda el silenci per quedar-me a pensar en mi,
i escriure per qui la vulgui, la solitud.



Raval

Res de guerres desitjem al barri,

ni en pobles ,ni en ciutats.

Anar a la PAU es mes bonic,

en tenir la PAU vivim tranquils.

Tenim amistat i amor en tot,

en amics en ajut i en famílies sobretot.

 

Al Raval hi ha moltes cultures,

hi ha musulmans, catalans pero tots ciutadans.

 

Amb aquestes cultures aprenem de tot,

de dolent i de bó.


Instants


Si pogués viure novament la meva vida,
en la pròxima tractaria de cometre més errors.
No intentaria ser tan perfecte, em relaxaria més.
Seria més ximple del que he estat,
de fet prendria molt poques coses amb serietat.
Seria menys higiènic.
Correria més riscos,
faria més viatges,
contemplaria més capvespres,
pujaria més muntanyes, nedaria més rius.
Aniria a més llocs on mai he anat,
menjaria més gelats i menys faves,
tindria més problemes reals i menys imaginaris.

Jo vaig ser una d'aquelles persones que va viure sensata
i prolíficament cada minut de la seva vida;
clar que vaig tenir moments d'alegria.
Però si pogués tornar enrere tractaria
de tenir només bons moments.

Per si no ho saben, d'això està feta la vida,
només de moments, no et perdis l'ara.

Jo era un d'aquests que mai
anaven enlloc sense un termòmetre,
una bossa d'aigua calenta,
un paraigua i un paracaigudes;
si pogués tornar a viure, viatjaria més lleuger.

Si pogués tornar a viure
començaria a caminar descalç a principis
de la primavera
i seguiria descalç fins a concloure la tardor.
Donaria més voltes en calesita,
contemplaria més albades,
i jugaria amb més nens,
si tingués una altra vegada vida per davant.

Però ja veuen, tinc 85 anys ...
i sé que m'estic morint.



QUE ALEGRIA!

Trobar l'amic, en el meu camí, al cap trobada a la qual sap del poeta
no ignora i és de les lletres i l'art un mestre Dylan que bé
em faran les teves lletres, i si no recordo malament amic meu
¡Que encant seria posar aquí el seu poema de l'ombra!

Jo li demano amic meu, amb la vènia de la cort que escrigui
fill meu vaig deixar que li doni el títol, així serà
més pla el meu camí, en aquest temps d'absència
he après el que no vaig saber mai ... jo li dic.

Amic que la literatura espanyola és un luxe embolicat en platí
jo tinc tant que explicar ...
No s'allunyi més el bon amic i poeta
una abraçada una gran abraçada.

Vestit de llevant, moda poètica de primavera




Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.
        

              1. Fes un resum del contingut del poema.

Es un home que esta enfadat amb la vida que li ha tocat tenir i que no pot donar tot el que vol el seu fill .

              
2. Indica si hi apareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...
Metàfora: És un pare poca-solta , farcit de somnis perduts... 
              3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

Es refereix a s'ha carga que du  mantenir un família amb pocs recursos .

              4. De qui parla? Què en diu?

De s'ha seva vida .Que a perdut els seus somnis i que li ha tocat un treballar en un treball que no li agrada molt .

Comprensió lectora: Prosa



No ens queda més que la revolució pacífica




   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman : Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet



  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
Aquest text diu  que el govern per mes que  vulgui fer les coses bé las fa malament per que no pensen en les conseqüències que pot provocar  certes coses en el poble.
  2. Quin és el seu tema principal?
Donar-nos compta del que fa cada govern en el seu país.I la resistència  que la gent pot tenir.

  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.
Es una pena que el govern sigui així i tanqui un hospital que es molt necessari per que la 

dijous, 18 d’abril del 2013



        

Les flors i la teva personalitat

             



  1. Saps que els teus gustos diuen molt de la teva personalitat? Penja la imatge de la teva flor preferida. Per què ho és? Justifica la teva resposta


  M'agrada la flor hortensia, perquè una de les meves millors amiques, te aquest nom.