dijous, 30 de maig del 2013

Experiència viscuda al bloc .





 1. Fes una entrada on expliquis la teva experiència viscuda fent feina a través del blog digital. Pots explicar les següents coses: Quines feines hi sols fer, el tema de les imatges, què t'ha aportat, què has après, si t'ha motivat, etc. EL MILLOR ESCRIT SERÀ PUBLICAT A LA REVISTA DE L'INSTITUT!

L'experiència que he viscut amb el bloc digital ha estat bé per què hem aprés moltes  coses sobre literatura,com elaborar un poema , temes de l'actualitat , escriure sobre  dies importants,
temes del dossier ,  expressar  els teus sentiments capa la teva família , escriure sobre coses que t'agraden , els teus desitjos  , pensaments etc. El tema de les imatges es molt important per que també  han de dir i explicar sobre el tema del que estem parlant a l'hora descriure el  text en concret.
Crec que em aprés molt i que em millorat  un poc en l'escriptura , la poesia i com  donar la opinió sobre coses de l'actualitat. Ha vegades també m'ha motivat fer aquestes feines .

dimecres, 29 de maig del 2013

Reflexions...


      1. Fes un comentari sobre aquesta frase. Què vol dir? Hi estàs d'acord? Perquè?
que hem d'ensenyar als nens a que no diguin el per que de les coses quan se'ls mana a fer alguna cosa. 
Sí ,per que a vegades quan li demanam qualque cosa als pares ells en fan cas i nosaltres per tant en de fer el mateix  encara que no vulguem .

dilluns, 27 de maig del 2013

1Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
-Es una forma de dir que els homosexual no son persones, i que els fills tenen que tenir un pare i una mare es com si no fosin normals.
2Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
-Jo crec que si volen tenir fills el matrimoni homosexual adelant no tenen per que no tinr fills, No, dona igual con sigui mentres que el al fill o tractin be.
3Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
-Devegades si per la mala influencia i per que el nin se por veure afectat per els actes.
4Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què. 
-La meva idea es que 

   
          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat. 

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament. 

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania... 

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat. 

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%. 

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%. 

...i, especialment, d'alguns barris 

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Dites populars i refranys del sol


Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant




El sol de juny estalvia llum ;el seu contingut es que quan hi ha molt de sol no fa falta encendre el llum per res ja que tens el sol que il·lumina més. 
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga: quan fa molta calor i els pastors estan en el camp suen i quan es de nit estan més frescs. 
Rojor al vespre, sol a la finestra : Quan miren al cel quan comença a fer vespre  ho veiem d'un color vermellós molt bonic i el sol al dia es reflecteix a la finestra .
En presència del sol, poca llum és gresol:Quan hi ha sol no fa falta la llum artificial 
Vent de llevant, sol triomfant: Quan el vent bé d'aquella part significa que farà sol .
El sol de Març es nota set anys a la cara:En març no fa molt de sol per aixó es nota quan miram a alguna persona a la cara .
Aigua de juliol encén el sol :Quan plou en juliol  a l'altre dia fara molt de calor .
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu:
Any de sol, any d'alegria: Quan fa sol  ens dona molta alegria per que poden surtir mes i podem prendre el sol 
Pel Juny, molt sol i molta son Quan  la gent surt de vacances d'estiu surt molt a la platja i dorm molt.
Qui té sol, que més vol?Quan fa calor tothom surt al carrer per aprofitar el sol que fa 
Sol que pica, aigua segura Quan fa molt de sol es molt important beure aigua 
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor Ha l'estiu fa molt de sol 
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel juliol, pobres dels que estan al sol

El que ens espera...



Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió personal.


Me pareix molt malament que el govern vulgui fer una cosa així per que no es just per a la gent que ara ens facin això .

Exercicis sobre el SUBSTANTIU





1 Canvia el gènere:

marquès - marquesa

mag - maga

ase - somera

deixeble - deixebla

ajudant - ajudanta

bruixot - bruixa

boc - cabra

vidu - vídua

pediatre - pediatra

hereu - hereva/hereua

comte - comtessa

orfe - òrfena

filòleg - filòloga

actor - actriu



2 Canvia el nombre:

desig - desitjos o desigs

europea - europees

reflex - reflexos

individu - individus

cinturons - cinturó

trossos - tros

cactus - cactus

baf - bafs (vapor) -prendre bafs

calç - calçs

índex - índexs

text - texts o textos

guants - guant

accés - accessos

llapis - llapis

gas - gasos

gos - gossos



3 Classifica pel que fa al gènere:


Variables:

àrbitre - àrbitra

estudiant - estudianta

poeta - poetessa

viatjant - viatjanta


Invariables:

el/la modista

el/la conserge

el/la boletaire

el/la dibuixant

el/la jove

el/la noble



4 Posa la forma de l'article:

seguir-li el corrent.

fes bullir els llegums.

tinc el costum d'anar...

sentir el senyal.

la resplendor de llum em va enlluernar.

els afòres de la ciutat són bonics.

m'agraden les postres de l'àvia.

has comprat el pebre?

M'han de fer una anàlisi de sang.

La Vall d'Aran és meravellosa.


5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:

Un editorial -article

una editorial - empresa

un ordre - no desordre

una ordre - de manar

el llum - l'aparell

la llum - del sol, claror

el fi - objectiu

la fi - acabament

el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic

la son - ganes de dormir

el vall - excavació, fossat

la vall - depressió entre muntanyes



6 escriu el singular:

fases - fase

anàlisis - una anàlisi

síntesis - síntesi

tisis - tisi (malaltia)

pantalons - pantaló

tobogans - tobogan

paràfrasis - paràfrasi

paraigües - paraigua

guants - guant

parèntesis - parèntesi

crisis - crisi

tesis - tesi

oasis - oasi

apendicitis - apendicitis


Explicació teòrica del substantiu-gènere

 EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)



A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fillola 
idoni - idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba

(t--da) nebot - neboda

serf - 

(s--ss) gos - gossa

(u--va) jueu -jueva
(l--l·la) Marcel - Marcel·la

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el 

femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - pediatra


alumne - alumna

monjo -monja
verro - verra 

Andreu -Andrea
reu - rea


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -


ina, essa:


orfe - òrfena

cosí - cosina

heroi - heroïna

Angel - Angelina

tigre - tigressa

abat - abatessa


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)

actor - actriu
emperador -emperadriu 


(òleg--òloga)

sociòleg - sociòloga
filòleg -filòloga


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot

dida -did


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestressa

marrà - 

ase - somera

boc - cabra

gendre - cunyada

cavall -egua

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos 


gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire


(-ista) el/la modista


(-cida) el/la parricida


(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble

jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar

un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella

la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes 


una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu) va caure dins el canal 

la canal (canonada, conducte) va ficar un paper per la canal 

un editorial (article)

una editorial (empresa) Eva treballa en una editorial 

el fi (objectiu) tinc que posar el fi en aquest embolcall 

la fi (finalitat) sempre té que ser ella la que posi la fi de totes les coses 

el llum (aparell) Has de encendre el llum per poder veure per on camines

la llum (claror) La llum es molt important  per poder llegir bé un ordre (contrari de desordre)sempre que li dono un ordre 

comença a dir coses 
una ordre (manament)El meu pare ma donat una ordre 

el planeta (astre) Sempre pareix que en un altre planeta

la planeta (destí d'una persona)No sap capa on va  la seva planeta

el son (dormida, fer un son)Al final sempre en guanya el son 

la son (ganes de dormir)No se si es la son que tinc o estic 

al·lucinant

el terra (sòl, paviment)El terra d'aquella casa esta molt malmès 

la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar) No se on el clau per posar el quadre a la paret 

la clau (d'obrir i tancar)Maria a perdut la clau de ca seva

el còlera (epidèmia)

la còlera (ira, ràbia)La meva mare té la còlera per amunt del cel 

el pols (batec) Té el pols molt baix

la pols (partícules) La pols en fa esternudar cada minut 

el pudor (modèstia)

la pudor (mala olor)Fa molta pudor a aquella casa 

el vall (excavació, fossat)

la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores

un anell
un avantatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dúpte

un escafandre

els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge

un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:


una amargor

la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements 
fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

Llegeix aquesta narració amb sentiments intensos. "Por



POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...

                                                                                                 Josep Manel Vidal


          Penja al teu bloc la narració "Por". Explica'n el contingut i digues quines diferències trobes amb un text poètic.

El contingut parla duna persona que que tenia un amor que l'havia deixat i que ara vol tornar però aquella persona no sap si vol tornar amb l'altra per que se sent  fora de lloc per que quant aquesta persona estimava a l'altre pareixia que el  rebutjava . Ara aquesta persona vol estar en solitud per no tornar a  "plorar" per una persona que després d'un temps diu que l'estima.

Les diferencies entre aquesta narració  i el text poètic es que  un text poètic pot estar escrit es versos ja que aquest text esta escrit es paràgrafs  i no te metàfores  , comparacions i personificacions  per tant no es un text poètic .