divendres, 21 de març del 2014
dimecres, 12 de març del 2014
EL NOVECENTISMO
JUAN RAMÓN JIMÉNEZ
- 1.Haz un resumen de su VIDA.Nació el 23 de diciembre de 1881 en la casa número dos de la calle de la Ribera de Moguer. Era hijo de Víctor Jiménez ,En 1891 aprueba con calificaciones de sobresaliente el examen de Primera Enseñanza en el Instituto "La Rábida" de HuelvaComenzó la carrera de Derecho impuesta por su padre en la Universidad de Sevilla, aunque la abandona en 1899.En 1900 se trasladó a Madrid y publicó sus dos primeros libros de textos, Ninfeas y Almas de violeta.En 1905 regresa a su pueblo natal a causa de los problemas económicos por los que atravesaba su familia, residiendo en la casa de la calle Aceña.2.Escribe algunos apuntes sobre su PERSONALIDAD.
es uno de nuestros más grandes poetas, pocos autores representan como él la dedicación en cuerpo y alma a la poesía. Vivía una intensa vida interior que lo limitaba en sus relaciones con los demás. Su empatía debía ser muy pobre y eso se deja notar en los comentarios que sobre él nos dejan sus contemporáneos
3.Escribe sobre su TRAYECTORIA POÉTICA.
La evolución de su obra está marcada por: una fuerte tendencia a la interiorización, una búsqueda incansable de la expresión desnuda, de una poesía pura y un deseo de perfección que le llevaba a no quedar nunca
totalmente satisfecho de sus poemas.
Él mismo reduce su trayectoria a tres etapas: etapa sensitiva, etapa intelectual y etapa “suficiente” o “verdadera”.
En uno de sus poemas sintetiza esta evolución. Sin embargo no hay que tomar las diversas etapas de un modo excesivamente rígido, en el que sea posible encuadrar todos los libros.
Almas de violeta (1900)
Ninfeas (1900)
Rimas. 1900-1902. (1902)
Arias Tristes (1903)
Jardines lejanos (1905)
Elegías I (1908)
Elegías II (1909)
L'ESCOLA MALLORQUINA: MIQUEL COSTA I LLOBERA I JOAN ALCOVER
Mirau aquests enllaços ben interessants en què se vos expliquen els trets més característics de l'Escola Mallorquina, moviment encapçalat per un grup de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX.
http://www.slideshare.net/joanpol/joan-alcover-escola-mallorquina

Miquel Ferrà,Palma, 1885 - 14 de novembre de 1947.

Miquel dels Sants Oliver Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920.

Gabriel Alomar,Palma, 1873 - El Caire, 1941.

Miquel Dolç, Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994.

Marià Villangómez, Ciutat d'Eivissa, 10 de gener de 1913 - 12 de maig de 2002.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Palma, 3 d'agost de 1913 - El Brull, 5 de gener de 1938.
http://www.slideshare.net/joanpol/joan-alcover-escola-mallorquina
ACTIVITAT:
Heu de cercar una imatge de cada un d'aquests autors, la data i el lloc del seu naixement i de la seva mort i els títols de les seves obres més importants. I si trobau alguna informació important sobre la seva persona, també la hi podeu afegir.
- Primera generació de l'Escola Mallorquina:
Maria Antònia Salvà Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 - Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 195.
Llorenç Riber Campanet, Mallorca, 1881 - Campanet, Mallorca, 1958.
Miquel Ferrà,Palma, 1885 - 14 de novembre de 1947.
Miquel dels Sants Oliver Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920.
Gabriel Alomar,Palma, 1873 - El Caire, 1941.
- Segona generació:
Miquel Forteza, Palma, Mallorca, 1888 - 1969.

Joan Pons i Marquès Sóller, 1894 - Palma, 1971.

Guillem Colom,Sóller, Mallorca 1890—Palma, Mallorca, 1979.
Joan Pons i Marquès Sóller, 1894 - Palma, 1971.
Guillem Colom,Sóller, Mallorca 1890—Palma, Mallorca, 1979.
- Tercera generació:
Miquel Dolç, Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994.
Marià Villangómez, Ciutat d'Eivissa, 10 de gener de 1913 - 12 de maig de 2002.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Palma, 3 d'agost de 1913 - El Brull, 5 de gener de 1938.
dimarts, 4 de març del 2014
LA LITERATURA A L'EDAT MODERNA
1.- Amb l'enllaç que tens més amunt, fes un resum sobre la literatura de l'Edat Moderna, segles XVI-XVII. No t'oblidis de cercar una imatge que ho representi.
dilluns, 24 de febrer del 2014
EL SUBSTANTIU I L'ADJECTIU (REPÀS)
A continuació faràs unes quantes activitats de repàs del gènere i nombre del substantiu i de l'adjectiu
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicfemeninsduesopcions.htm
http://usuaris.tinet.org/aragones/morfocat/masculins1.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G005.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G006.HTM
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G007.HTM
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102g008.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G009.HTM
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G010.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G011.htm
http://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&sqi=2&ved=0CDUQFjAD&url=http%3A%2F%2Fangelsjacinto.weebly.com%2Fuploads%2F1%2F8%2F4%2F4%2F1844293%2Fladjectiu.ppt&ei=vdAJU4_0NPPL0AWumoD4Aw&usg=AFQjCNEXcrd7Rr60thOou9cuhy_Zg282Fw
http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicfemeninsduesopcions.htm
http://usuaris.tinet.org/aragones/morfocat/masculins1.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G005.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G006.HTM
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G007.HTM
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102g008.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G009.HTM
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G010.htm
http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G011.htm
http://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&sqi=2&ved=0CDUQFjAD&url=http%3A%2F%2Fangelsjacinto.weebly.com%2Fuploads%2F1%2F8%2F4%2F4%2F1844293%2Fladjectiu.ppt&ei=vdAJU4_0NPPL0AWumoD4Aw&usg=AFQjCNEXcrd7Rr60thOou9cuhy_Zg282Fw
http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm
MIGUEL DE UNAMUNO
MIGUEL DE UNAMUNO Y JUGO
(1864 - 1936)
(1864 - 1936)
1.- Busca información sobre las siguientes obras en prosa de Unamuno y encuentra la portada de alguna de las ediciones de estos libros:
-Niebla:Es una novela, escrita por Miguel de Unamuno en 1907 y publicada en 1914.
Está formada por treinta y tres capítulos estructurados según un núcleo central y un desenlace.
El espacio en Niebla es en todo momento real, no existen siquiera alusiones a lugares imaginarios, aunque no se concretan los lugares exactos excepto en el caso de la portería de Eugenia en la avenida de la Alameda 58.
-La tía Tula:Es una novela escrita por Miguel de Unamuno en 1907, publicada en 1921.
La trama de la novela se sustenta en la práctica antropológica del levirato y el sororato en un contexto de represión sexual.
La trama de la novela se sustenta en la práctica antropológica del levirato y el sororato en un contexto de represión sexual.
-San Manuel Bueno, Mártir:Es una novela escrita por Miguel de Unamuno (1864-1936). Se publicó por primera vez en 1931, como parte de una revista, y en 1933 se volvió a publicar en San Manuel Bueno, mártir, y tres historias más. La obra se desarolla en un pueblecito llamado Valverde de Lucerna.
2.- Busca tres poemas de Miguel de Unamuno:
¡Dime qué dices, mar!
¡Dime qué dices, mar, qué dices, dime!
Pero no me lo digas; tus cantares
son, con el coro de tus varios mares,
una voz sola que cantando gime.
Ese mero gemido nos redime
de la letra fatal, y sus pesares,
bajo el oleaje de nuestros azares,
el secreto secreto nos oprime.
La sinrazón de nuestra suerte abona,
calla la culpa y danos el castigo;
la vida al que nació no le perdona;
de esta enorme injusticia sé testigo,
que así mi canto con tu canto entona,
y no me digas lo que no te digo.
Pero no me lo digas; tus cantares
son, con el coro de tus varios mares,
una voz sola que cantando gime.
Ese mero gemido nos redime
de la letra fatal, y sus pesares,
bajo el oleaje de nuestros azares,
el secreto secreto nos oprime.
La sinrazón de nuestra suerte abona,
calla la culpa y danos el castigo;
la vida al que nació no le perdona;
de esta enorme injusticia sé testigo,
que así mi canto con tu canto entona,
y no me digas lo que no te digo.
Dolor común
Cállate, corazón, son tus pesares
de los que no deben decirse, deja
se pudran en tu seno; si te aqueja
un dolor de ti solo no acíbares
a los demás la paz de sus hogares
con importuno grito. Esa tu queja,
siendo egoísta como es, refleja
tu vanidad no más. Nunca separes
tu dolor del común dolor humano,
busca el íntimo aquel en que radica
la hermandad que te liga con tu hermano,
el que agranda la mente y no la achica;
solitario y carnal es siempre vano;
sólo el dolor común nos santifica.
de los que no deben decirse, deja
se pudran en tu seno; si te aqueja
un dolor de ti solo no acíbares
a los demás la paz de sus hogares
con importuno grito. Esa tu queja,
siendo egoísta como es, refleja
tu vanidad no más. Nunca separes
tu dolor del común dolor humano,
busca el íntimo aquel en que radica
la hermandad que te liga con tu hermano,
el que agranda la mente y no la achica;
solitario y carnal es siempre vano;
sólo el dolor común nos santifica.
La oración del ateo
Oye mi ruego Tú, Dios que no existes,
y en tu nada recoge estas mis quejas,
Tú que a los pobres hombres nunca dejas
sin consuelo de engaño. No resistes
a nuestro ruego y nuestro anhelo vistes.
Cuando Tú de mi mente más te alejas,
más recuerdo las plácidas consejas
con que mi ama endulzóme noches tristes.
¡Qué grande eres, mi Dios! Eres tan grande
que no eres sino Idea; es muy angosta
la realidad por mucho que se expande
para abarcarte. Sufro yo a tu costa,
Dios no existente, pues si Tú existieras
existiría yo también de veras.
y en tu nada recoge estas mis quejas,
Tú que a los pobres hombres nunca dejas
sin consuelo de engaño. No resistes
a nuestro ruego y nuestro anhelo vistes.
Cuando Tú de mi mente más te alejas,
más recuerdo las plácidas consejas
con que mi ama endulzóme noches tristes.
¡Qué grande eres, mi Dios! Eres tan grande
que no eres sino Idea; es muy angosta
la realidad por mucho que se expande
para abarcarte. Sufro yo a tu costa,
Dios no existente, pues si Tú existieras
existiría yo también de veras.
3.- Busca 5 frases que hicieron célebre a Miguel de Unamuno.
ELS NEOLOGISMES I LES ABREVIATURES
ELS NEOLOGISMES
http://www.slideshare.net/DolorsT/neologismes
http://www.termcat.cat/
Exemples de neologismes:
http://catacraks.blog.cat/2008/03/30/exemples-de-neologismes/
Activitats:
https://sites.google.com/a/xtec.cat/la-vostra-aula/llengua-catalana/lexic/els-manlleus
ABREVIATURES, SIGLES I SÍMBOLS
http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/abreviacions2.html
http://www.slideshare.net/DolorsT/neologismes
http://www.termcat.cat/
Exemples de neologismes:
http://catacraks.blog.cat/2008/03/30/exemples-de-neologismes/
Activitats:
https://sites.google.com/a/xtec.cat/la-vostra-aula/llengua-catalana/lexic/els-manlleus
ABREVIATURES, SIGLES I SÍMBOLS
http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/abreviacions2.html
REPASO DE ORTOGRAFÍA
LA B Y LA V
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/beejer.htm
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/uveejer.htm
LA H
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/hacheeje.htm
LA J Y LA G
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/jotejer.htm
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/geejer.htm
LA C Y LA Z
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/ejerczs.htm
LA S Y LA X
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/xejer.htm
LA LL Y LA Y
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/yejer.htm
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/ellejer.htm
LA R Y LA RR
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/erreeje.htm
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/beejer.htm
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/uveejer.htm
LA H
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/hacheeje.htm
LA J Y LA G
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/jotejer.htm
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/geejer.htm
LA C Y LA Z
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/ejerczs.htm
LA S Y LA X
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/xejer.htm
LA LL Y LA Y
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/yejer.htm
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/ellejer.htm
LA R Y LA RR
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/erreeje.htm
dilluns, 17 de febrer del 2014
SANTIAGO RUSIÑOL
1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.

2.- Obres de teatre més significatives de Santiago Rusiñol:
- L'alegria que passa.
La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps contemporanis, que rep la visita d'un carro de gimnastes. L'obra mostra el conflicte entre prosa (poble) i poesia (gimnastes). Per una banda, els gimnastes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja - Cigales i formigues.
- Conta l'historia de un grup de gent en aquest cas les "cigales" que es passen tot el dia xerrant i es burlen de les "formigues" qui son el que fan tots els treballs fisics,lo que crea una enemista pero un dia les formigues necesiten l'ajuda de les cigales i son rebutjats la discusio continua fins que en un moment les coses se arreglen tras lo cual les formigues tornen a rebutjar a les cigales.
- L'auca del senyor Esteve.
- És una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907.
Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, paral·lelament, desenvolupen cadascun dels 27 dibuixos de Ramon Casas i els 27 rodolins de Gabriel Alomar. La descripció que fa de la realitat menestral li proporcionà la forma que l'acostà al costumisme.
Aquesta novel·la permeté a Rusiñol exposar i defensar sintèticament la nova orientació i concepció de les relacions artista-societat que va sorgir durant el modernisme.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)



