incondicional † : de febrer 2014

dilluns, 24 de febrer del 2014

EL SUBSTANTIU I L'ADJECTIU (REPÀS)

A continuació faràs unes quantes activitats de repàs del gènere i nombre del substantiu i de l'adjectiu
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicfemeninsduesopcions.htm

http://usuaris.tinet.org/aragones/morfocat/masculins1.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G005.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G006.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G007.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102g008.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G009.HTM

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G010.htm

http://perso.wanadoo.es/dcosg/EXERCICIS/1rBTX/GRAMATICA/U2/0102G011.htm

http://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=4&sqi=2&ved=0CDUQFjAD&url=http%3A%2F%2Fangelsjacinto.weebly.com%2Fuploads%2F1%2F8%2F4%2F4%2F1844293%2Fladjectiu.ppt&ei=vdAJU4_0NPPL0AWumoD4Aw&usg=AFQjCNEXcrd7Rr60thOou9cuhy_Zg282Fw

http://www.grec.net/home/cel/didac/bal/2eso/senyor/f2eso.htm

MIGUEL DE UNAMUNO

MIGUEL DE UNAMUNO Y JUGO
(1864 - 1936)

1.- Busca información sobre las siguientes obras en prosa de Unamuno y encuentra la portada de alguna de las ediciones de estos libros:

-Niebla:Es una novela, escrita por Miguel de Unamuno en 1907 y publicada en 1914.

Está formada por treinta y tres capítulos estructurados según un núcleo central y un desenlace.

El espacio en Niebla es en todo momento real, no existen siquiera alusiones a lugares imaginarios, aunque no se concretan los lugares exactos excepto en el caso de la portería de Eugenia en la avenida de la Alameda 58.

-La tía Tula:Es una novela escrita por Miguel de Unamuno en 1907, publicada en 1921.
La trama de la novela se sustenta en la práctica antropológica del levirato y el sororato en un contexto de represión sexual.

-San Manuel Bueno, Mártir:Es una novela escrita por Miguel de Unamuno (1864-1936). Se publicó por primera vez en 1931, como parte de una revista, y en 1933 se volvió a publicar en San Manuel Bueno, mártir, y tres historias más. La obra se desarolla en un pueblecito llamado Valverde de Lucerna.

2.- Busca tres poemas de Miguel de Unamuno:

¡Dime qué dices, mar!

¡Dime qué dices, mar, qué dices, dime!
Pero no me lo digas; tus cantares
son, con el coro de tus varios mares,
una voz sola que cantando gime.

Ese mero gemido nos redime
de la letra fatal, y sus pesares,
bajo el oleaje de nuestros azares,
el secreto secreto nos oprime.

La sinrazón de nuestra suerte abona,
calla la culpa y danos el castigo;
la vida al que nació no le perdona;

de esta enorme injusticia sé testigo,
que así mi canto con tu canto entona,
y no me digas lo que no te digo.

Dolor común

Cállate, corazón, son tus pesares
de los que no deben decirse, deja
se pudran en tu seno; si te aqueja
un dolor de ti solo no acíbares

a los demás la paz de sus hogares
con importuno grito. Esa tu queja,
siendo egoísta como es, refleja
tu vanidad no más. Nunca separes

tu dolor del común dolor humano,
busca el íntimo aquel en que radica
la hermandad que te liga con tu hermano,

el que agranda la mente y no la achica;
solitario y carnal es siempre vano;
sólo el dolor común nos santifica.

La oración del ateo

Oye mi ruego Tú, Dios que no existes,
y en tu nada recoge estas mis quejas,
Tú que a los pobres hombres nunca dejas
sin consuelo de engaño. No resistes

a nuestro ruego y nuestro anhelo vistes.
Cuando Tú de mi mente más te alejas,
más recuerdo las plácidas consejas
con que mi ama endulzóme noches tristes.

¡Qué grande eres, mi Dios! Eres tan grande
que no eres sino Idea; es muy angosta
la realidad por mucho que se expande

para abarcarte. Sufro yo a tu costa,
Dios no existente, pues si Tú existieras
existiría yo también de veras.

3.- Busca 5 frases que hicieron célebre a Miguel de Unamuno.

ELS NEOLOGISMES I LES ABREVIATURES

ELS NEOLOGISMES
http://www.slideshare.net/DolorsT/neologismes

http://www.termcat.cat/

Exemples de neologismes:
http://catacraks.blog.cat/2008/03/30/exemples-de-neologismes/

Activitats:
https://sites.google.com/a/xtec.cat/la-vostra-aula/llengua-catalana/lexic/els-manlleus

ABREVIATURES, SIGLES I SÍMBOLS
http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/abreviacions2.html

REPASO DE ORTOGRAFÍA

dilluns, 17 de febrer del 2014

SANTIAGO RUSIÑOL

http://www.slideshare.net/Jordialejandro/el-teatre-modernista-simbolista-santiago-rusiol

1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.

2.- Obres de teatre més significatives de Santiago Rusiñol:

L'alegria que passa.
La trama de l'obra tracta al voltant d'un poble desconegut, en temps contemporanis, que rep la visita d'un carro de gimnastes. L'obra mostra el conflicte entre prosa (poble) i poesia (gimnastes). Per una banda, els gimnastes, representatius de la bohèmia, pretenen esplaiar la gent del poble amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja
Cigales i formigues.
Conta l'historia de un grup de gent en aquest cas les "cigales" que es passen tot el dia xerrant i es burlen de les "formigues" qui son el que fan tots els treballs fisics,lo que crea una enemista pero un dia les formigues necesiten l'ajuda de les cigales i son rebutjats la discusio continua fins que en un moment les coses se arreglen tras lo cual les formigues tornen a rebutjar a les cigales.
L'auca del senyor Esteve.
És una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907.
Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, paral·lelament, desenvolupen cadascun dels 27 dibuixos de Ramon Casas i els 27 rodolins de Gabriel Alomar. La descripció que fa de la realitat menestral li proporcionà la forma que l'acostà al costumisme.
Aquesta novel·la permeté a Rusiñol exposar i defensar sintèticament la nova orientació i concepció de les relacions artista-societat que va sorgir durant el modernisme.

diumenge, 16 de febrer del 2014

VÍCTOR CATALÀ

http://www.slideshare.net/jaccbatxart/vctor-catal-caterina-albert

1.- Cerca dues imatges de l'escriptora.

2.- Solitud:

De quin any és la primera edició? I com va aparèixer publicada?
És una novel·la publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i l'abril de 1905.
Cerca informació sobre el personatge femení i fes-ne una descripció, tant física com psicològica.
Física. Pocs detalls perquè això no és important. Sabem que és jove, de bon veure i poques coses més.
Psicològica: Amb poques coses emprèn un viatge cap la individualitat, l'autonomia. El trajecte s'esglaona en tres trams en els quals a poc apoc, es trencaran els aspectes morals que impedeixen l'evolució de la protagonista: la por, la ceguesa i el desconeixement propi i de l'entorn.
A quin espai transcor la història?
A l'ermita, de Santa Caterina.
Cerca una imatge que defineixi el personatge femení i l'espai en què transcorre la novel·la.

diumenge, 9 de febrer del 2014

JOAN MARAGALL

http://www.slideshare.net/SlviaMontals/joan-maragall-6896924

1.- Cerca dues imatges de l'escriptor.

2.- Cerca un poema de Joan Maragall.

LA SARDANA; [I]

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,

ja volta altra volta a la dreta dubtant

i se'n torna i retorna intranquil.la,

com mal orientada l'agulla d'imant.

Fixa's un punt i es detura com ella ...

Del contrapunt arrencant-se novella,

de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d'altres vegades

ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

el silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot, mentres pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.