dimarts, 14 de maig del 2013



Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.
Anti-crisis
Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.
Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.
Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.
Dar la cara
(Carlos Gargallo)
Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.
No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.
Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.
Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?El seu contingut parla de la crisi que estem vivint ara mateix  i que volen que   acabi d'una vegada per que hi ha gent que lo esta passant molt malament. estan escrits en tercera persona . Si tracten un tema de l'actualitat .

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells .

Volen viure cada dia  sense cap preocupació , sense pensaments negatius i terminar per fi amb aquesta crisi per poder sortir endavant amb el cap ven alt .

Quant la crisi   acabi  totes les persones tornaran  a somriure un poc més i tindran menys coses de les que preocupar-se com per saber si arribaran a fi de mes .
3. Són positius o negatius? Per què? 

Positius per que volen donar  ànims a les per sones que el passen malament avui en dia 



Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

Antònia Lladonet

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.
Aquests poema ens diu que hi ha persones que limiten  les nostres maneres pensar i de ser com  volen ,que hi ha gent que vol respondre per   tu i dir coses que no volen dir .


2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).
5 estrofes  de 4 versos i 2 rima consonant


3. Opinió personal.

Es un poema molt  interessant  perquè ens dona  a entendre coses que ara fa la gent i el govern ,i el que fan es dir coses que les altres persones pot ser no pensin igual .

divendres, 10 de maig del 2013




              

                 1. Cerca informació sobre un escriptor del Realismo español i la publiques al teu blog.


Juan Valera Juan Valera.jpg
Juan Valera y Alcalá-Galiano (CabraCórdoba18 de octubre de 1824 — Madrid18 de abril de 1905) fue un diplomático, político y escritor español.

Estudió Lengua y Filosofía en el seminario de Málaga entre 1837 y 1840 y en el colegio Sacromonte de Granada en 1841. Luego inició estudios de Filosofía y Derecho en la Universidad de Granada. Empezó a ejercer la carrera diplomática en Nápoles junto al embajador y poeta Ángel de Saavedra, Duque de Rivas; allí estuvo dos años y medio aprendiendo griego y entablando una amistad profunda con Lucía Paladí, marquesa de Bedmar, "La Dama Griega" o "La Muerta", como gustaba de llamarla, a quien quiso mucho y que le marcó enormemente. Después, distintos destinos lo llevaron a viajar por buena parte de Europa y América: Dresde, San Petersburgo, Lisboa, Río de Janeiro, Nápoles,Washington, París, Bruselas y Viena. De todos estos viajes dejó constancia en un entretenido epistolario excepcionalmente bien escrito e inmediatamente publicado sin su conocimiento en España, lo que le molestó bastante, pues no ahorraba datos sobre sus múltiples aventuras amorosas. Fue especialmente importante su enamoramiento de la actriz Magdalena Brohan.
En 1858 se jubiló y decidió establecerse en Madrid, donde inició una desganada carrera política: fue diputado por Archidona, oficial de la secretaría de estado, subsecretario y ministro de Instrucción Pública con Amadeo de Saboya. En 1860 explicó en el Ateneo de Madrid la Historia crítica de nuestra poesía con un éxito inmenso. En 1861 se casó en París con Dolores Delavat. Le eligieron miembro de la Real Academia Española en 1862. Fue embajador en Lisboa, Bruselas, Viena y Washington; en esta última ciudad mantuvo una relación amorosa con la hija del secretario de estado estadounidense, Katherine C. Bayard, que acabó suicidándose. Durante sus últimos años, aquejado de ceguera, mantuvo una famosa tertulia nocturna en su casa de Madrid a la que acudían entre otros Marcelino Menéndez Pelayo yRamón Pérez de Ayala.
Colaboró en diversas revistas desde que como estudiante lo hiciera en La Alhambra. Fue director de una serie de periódicos y revistas, fundó El Cócora y El Contemporáneo y escribió en Revista de Ambos MundosRevista PeninsularEl EstadoLa AméricaEl Mundo PintorescoLa MalvaLa EsperanzaEl Pensamiento Español y otras muchas revistas. Fue diputado a Cortes, secretario del Congreso y se dedicó al mismo tiempo a la literatura y a la crítica literaria. Perteneció a la época del Romanticismo, pero nunca fue un hombre ni un escritor romántico, sino un epicúreo andaluz, culto, irónico y amante del sexo.
Amplió largamente su cultura mediante los viajes y un estudio constante. El hispanista y literato Gerald Brenan asegura que fue el mejor crítico literario del siglo XIX después de Menéndez Pelayo; actuó siempre por encima y al margen de las modas literarias de su tiempo, rigiéndose por unos principios estéticos generales de sesgo idealista. Fue uno de los españoles más cultos de su época, propietario de una portentosa memoria y con un gran conocimiento de los clásicos grecolatinos; además, hablaba, leía y escribía el francés, el italiano, el inglés y el alemán. Tuvo fama de epicúreo, elegante y de buen gusto en su vida y en sus obras, y fue un literato muy admirado como ameno estilista y por su talento para delinear la psicología de sus personajes, en especial los femeninos; cultivó en ensayo, la crítica literaria, el relato corto, la novela, la historia (el volumen VI de la Historia general de España de Modesto Lafuente y algunos artículos) y la poesía; le declararon su admiración escritores como José Martínez Ruiz, Eugenio D'Ors y los modernistas (una crítica suya presentó a los españoles la verdadera dimensión y méritos de la obra de Rubén Darío).
Ideológicamente, era un liberal moderado, tolerante y elegantemente escéptico en cuanto a lo religioso, lo que explicaría el enfoque de algunas de sus novelas, la más famosa de las cuales continúa siendoPepita Jiménez (1874), publicada inicialmente por entregas en la “Revista de España”, traducida a diez lenguas en su época y que vendió más de 100.000 ejemplares; el gran compositor Isaac Albéniz hizo una ópera del mismo título.
Fue tío del escultor Lorenzo Coullaut Valera, que precisamente sería el encargado de realizar el monumento que se le dedicó en el Paseo de Recoletos de Madrid.

Cultivó diferentes géneros. Como novelista, fueron dos sus ideas fundamentales:
  • La novela debe reflejar la vida, pero de una manera idealizada y embellecida. Es realista porque rechaza los excesos de fantasía y sentimentalismo y porque escoge ambientes precisos, pero a la vez procura eliminar los aspectos penosos y crudos de la realidad. La diferencia con Galdós es evidente, ya que éste considera que la novela tiene que ser fiel reflejo de la realidad.
  • La novela es arte, su fin es la creación de la belleza. De ahí que cuide tanto el estilo. Éste se caracteriza por su corrección, precisión, sencillez y armonía.
Se pueden reducir a dos los temas fundamentales de sus obras: los conflictos amorosos y los religiosos.
Cultivó todos los géneros literario: epistolar, periodístico, crítica literaria, poesía, teatro, cuento y novela. Sus obras completas alcanzan los 46 volúmenes.

Narrativa extensa
  • Pepita Jiménez (1874, la más perfecta). En ella consigue el ideal que siempre persiguió su autor, el arte por el arte. Escribió esta novela a los 50 años de edad y fue convertida en ópera con música de Isaac Albéniz.

Narrativa corta
  • Parsondes
  • El pájaro verde

Teatro
  • Asclepigenia, 1878, diálogo.
  • Gopa

Artículos y ensayos
  • Disertaciones y juicios literarios, Madrid, 1878.
  • Estudios críticos sobre literatura, política y costumbres de nuestros días, 1864.
  • Estudios críticos sobre filosofía y religión, 1883 a 1889.

Poesías
Al principio, en 1840, cultivó un cierto Romanticismo, pero pronto se decantó por la inspiración clásica y los temas antiguos.
  • Ensayos poéticos, 1844.






  1. Cerca informació sobre l'aqüicultura, penja imatges també.
L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals (algues principalment).
Quan les espècies es crien dins del mar rep el nom de Maricultura
Les finalitat de l'aqüicultura poden ser alimentàries, de repoblació o de caire científic.
L'aqüicultura rep noms específics segons l'espècie que es tracti que, entre d'altres (com els crustacis o les perles), són:
  • Piscicultura: aqüicultura dels peixos com la carpa.
  • Algicultura: aqüicultura d'algues.
  • Mitilicultura: aqüicultura de musclos i espècies afins .
  • Ostreïcultura: aqüicultura d'ostres.
  • Peneicultura: aqüicultura de gambes
L'aqüicultura implica, al contrari que la pesca, el conreu d'animals i vegetals sota condicionscontrolades.


  2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.

El preu dels habitatges davalla a nivells de fa 9 anys

Comprar un habitatge a Balears a dia d’avui té un cost similar al de fa nou anys. D’acord amb les dades del Ministeri de Foment, el preu mitjà del metre quadrat a les Illes està a nivells de l’any 2004. El primer trimestre d’enguany se situà en els 1.787,5 euros, tan sols un poc més de 100 euros dels 1.672,8 del mateix període de fa nou anys. A partir de llavors, el preu del metre quadrat començà a pujar, any rere any, arran de l’impuls de la bombolla immobiliària.
Sempre comparant el primer trimestre de cada any, el preu màxim de la sèrie històrica –des de 1995 fins a l’actualitat– es va assolir el 2008. Aquell any, just a l’inici de la crisi econòmica i després de la fase expansiva, el metre quadrat costava de mitjana 2.480,1 euros. Des de llavors, el preu ha anat a la baixa i d’acord amb les estadístiques encara no ha tocat fons. 

Pujada vertiginosa
De tota manera, el preu mitjà de l’habitatge avui encara està molt per sota del cost que tenia l’any 2000. A principi de segle, el metre quadrat estava entorn dels  1.000 euros i a partir de llavors començà a pujar de manera vertiginosa, any rere any. En només sis anys, el preu de l’immoble es doblà a les Balears, un increment que afectà tant els pisos nous com els que tenien més de dos anys d’antiguitat.  

En tot cas, cal assenyalar que a les Illes Balears el preu de l’habitatge s’ha ajustat de manera molt més moderada que en altres comunitats. No debades, tant els constructors com els promotors sempre han defensat que en l’època del boom a les Illes es construí manco que en altres indrets de l’Estat, com per exemple la costa de Llevant. Aquest fet ha provocat que el descens dels preus dels habitatges a les Balears no sigui especialment agressiu. De fet, en algunes zones de l’Arxipèlag els preus tornen a pujar, cas d’Eivissa. 
Així mateix, en alguns barris de Palma es nota ben poc la davallada del preu. Basta mirar els aparadors d’algunes immobiliàries del centre de ciutat i fixar-se en els preus per adonar-se que no estan a l’abast de qualsevol. Cal tenir en compte que, darrerament, algunes zones com Santa Catalina s’han revalorat.

Difícil finançament

Malgrat la davallada del preu de l’habitatge, ara és més difícil poder adquirir-ne un. Les entitats financeres mantenen l’aixeta tancada, de manera que és molt complicat aconseguir una hipoteca. Això no passava fa uns anys, quan bancs i caixes donaven tot tipus de facilitats per poder comprar una casa, una mesura que ha duit greus conseqüències.
Tanmateix, la principal queixa de promotors i constructors és la falta de finançament. Denuncien que és vital per reactivar el sector, que està molt tocat per l’actual conjuntura econòmica. Asseguren que existeix una demanda potencial a les Illes per adquirir un habitatge a l’espera de finançament.•

La màgia i els contes es fan els amos d’Esporles

El festival Contesporles penjà ahir el cartell de “No hi ha entrades” a totes les activitats de la jornada. Els actes de caire familiar foren els més seguits pel públic



El festival Contesporles va encetar ahir la programació de la seva primera edició amb un massiu èxit de públic, tant d'Esporles com d'altres localitats. Totes les activitats hagueren de penjar el cartell de "No hi ha entrades" i aquells actes que es dugueren a terme a l'aire lliure també tingueren una magnífica rebuda.
"Ha estat una sorpresa, perquè passes molta pena que la gent no vingui després de tot l'esforç que s'ha fet", va explicar ahir una de les organitzadores del festival, Mar Rayó. "Les activitats pensades per a les famílies són possiblement les que més èxit hin tengut, i les que eren gratuïtes i es feien a l'exterior també han funcionat molt bé. Esperàvem una resposta per part de la gent, però potser no tan massiva", va afegir.
La sala d'actes de Sa Fàbrica acollí a les 11.30 hores l'acte inaugural, en el qual es va fer entrega dels guardons del Concurs de cartells (a Marion Dörr) i del Premi de narrativa breu (a Julià Picornell). Contesporles ja havia donat el sus a les activitats amb les cercaviles, que a partir de les 9.30 hores avisaren els habitants del poble que l'hora de la màgia i les històries ja havia arribat. Tallers, conferències, contes a cases, en diferents idiomes i altres de llocs tan llunyans com l'Àfrica... Les activitats foren per a tots els gustos, edats i condicions. Quedà ben palès que tothom està disposat a escoltar una bona història.




La darrera porta cap a l’esperança

El Mallorca es juga la darrera oportunitat de continuar amb vida en la lluita per la salvació davant un Llevant sota l’ombra de la sospita i amb els deures fets. Geromel i Anderson es perfilen com la parella de centrals




El Mallorca es troba avui davant la darrera porta que du a l'esperança de mantenir la condició d'equip de la màxima categoria en el duel que l'enfrontarà a un conjunt sota l'ombra de la sospita, el Llevant. Els vermells han deixat que es tancassin molts portals que haurien permès fer camí cap a la salvació molt abans, fet que els ha portat a convertir-se en el pitjor conjunt del campionat. De tota manera, la competició els ha mantingut amb vida i un triomf contra els granota canviaria radicalment els ànims d'una afició que ja ha començat a perdre la fe en les possibilitats del quadre dirigit per Gregorio Manzano.
El tècnic, que es posà el vestit de Luis Aragonés en una roda de premsa en la qual va afirmar que "podem guanyar i ho hem de fer", sap que no té marge d'error. Tot allò que no impliqui sumar els tres punts serà un fracàs i abocarà el conjunt a l'abisme del descens.
La principal preocupació del tècnic són les baixes en defensa. Amb Bigas i Antonio López lesionats, Nunes i Anderson entre cotons i Luna fora per decisió tècnica (Miño i Pereira també quedaren fora), es preveu que Manzano opti per formar un eix defensiu amb el qüestionat Geromel i el seu compatriota Anderson. Kevin ocuparà el lateral esquerre.
La sagnia defensiva ha estat el gran llast d'un equip que és el més golejat de la Lliga (67 dianes en contra). La poca seguretat que transmet Geromel i el nerviosisme amb el qual juga Anderson haurien de desaparèixer per evitar que el conjunt se'n contagiàs.
L'encert de Giovani també serà determinant. El mexicà és la referència i el far del conjunt, per la qual cosa és imprescindible que estigui inspirat perquè l'equip tingui la claredat ofensiva necessària per tombar un equip rocós i amb experiència com el valencià.



Diferencies :La crònica serveix per descentrar el focus periodístic. Mentre que la notícia sintetitza el que va passar i es limita a descriure els detalls d'una informació determinada, la crònica el posa en escena, el ambienta, situa, pensa i narra amb detalls.
El reportatge té informació més amplia sobre fets o temes d'interès que no sempre són de rigorosa actualitat es molt freqüent que vagi il·lustrat amb  fotografies . gràfics , mapes etc.


Característiques :
Notícia :Veracitat ,Objectivitat,Claredat, Brevetat,Generalitat, Actualitat , Novetat , Interès humà,Proximitat, Prominència , Repercussió, Oportunitat,Desenllaç , Tema , i Servei.

Crònica :Política , social, esportiva , cultural ...

Reportatge:recull de forma objectiva l'explicació de les causes i conseqüències dels fets que relata , com declaracions i opinions de testimonis o protagonistes ..


Què li regal a la mamà? Una besada, un somriure i una poesia

Sempre al nostre costat, sempre donant-nos suport... sempre podem comptar amb la mare
(il·lustració de Daryl Zang)

Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però el passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben com les estimam, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.

Le regalo a mi mama
(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.

Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.

Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.

Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.

Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.

Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.


El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 
(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.
Què vols quan vols?
Vols besos meus?
Vols un grapat d'abraçades?
Vols un vestit d'afecte?
Vols amors a cabassades?
Vols més abraçades?
Vols molts mims?
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Demana... que, hui, t'ho regalo, 
i que un dia
el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 
               1. Què li regalaràs a la teva mare? No té per què ser un regal material, el pots fer tu. Fes una llista de coses que li podries regalar sense haver de comprar-les. L'he puc donar un dibuix , una carta , un beso , una abraçada ,una pastis fet per jo ,un massatge ...


              2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.


Para mi mama que la quiero con todo mi corazón por que ella es una de las personas mas importantes para mi .
Mami que aunque no te diga todos los dias que te quiero , tu ya lo sabes y aunque haveces no estemos de acuerdo en algunas cosas simpre te tengo ahí ,por que tu eres la siempre esta ahí la que me ayuda, la que me aconseja sobre lo bueno y lo malo , la que me consuela cuando estoy triste , la que me da animos para estudiar y seguir a delante para ser una persona importante en la vida .Cuando estas triste me enfado por que no me gusta verte hasí .
Eres mi apoyo cuando estoy  triste cuando alguien de la familia ya no esta con nosotros , cuando se murio mi abuelo siempre estuviste ahi para darme animos  y sacarme una sonrisa  .Me gusta mucho que cuides de mi cuando estoy enferma  por que hasi siento lo mucho que te importo y lo que te preocupas por mi salud y vienestar .
Entiendo que te preocupes cuando llego un poco tarde de lo normal de la calle , por que se que piensas que podria pasarme algo malo aunque yo este bien ,tambien entiendo  que te enfades cuando  me peleo con mi hermana , por que como tu siempre dices hay que quererse ante todo aunque te enfade con tu hermana .
Bueno mama que decirte que te quieroo mucho que eres una de las mejores madres del mundo y que no te enfades y no te pongas triste por cosas que no importan.
Te amo mami gracias por cuidar de mi y de mi hermana .


No ens queda més que la revolució pacífica




   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman : Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet



  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
Aquest text diu  que el govern per mes que  vulgui fer les coses bé las fa malament per que no pensen en les conseqüències que pot provocar  certes coses en el poble.
  2. Quin és el seu tema principal?
Donar-nos compta del que fa cada govern en el seu país.I la resistència  que la gent pot tenir.


  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.
Es una pena que el govern sigui així i tanqui un hospital que es molt necessari per que la gent tingui un lloc on pugui ser atesa .



        Bon dia de Sant Jordi divers! Aquí teniu un poema que na Carolina Ibac ha escrit per al nostre institut! Llegiu-lo i el penjau al vostre blog. N'heu de fer un comentari i respondre aquesta pregunta: Qui representa el drac? El govern .



Matem el drac
Sant Jordi, salva'ns de la desgràcia.
Sant Jordi, escolta les nostres pregàries.
Un drac es vol menjar la nostra llengua,
per emmudir la nostra essència.
Ens acorrala amb la seva força,
i ens espanta amb el foc
que treu per la boca.
Ataca les nostres escoles,
i els drets de totes les persones,
a cop d'estisores.
Tota la lluita que havíem fet els del poble,
construint una societat en valors,
un estat social del benestar,
digne per viure-hi els nostres nins,
ara s'esfuma com si fos un miratge,
i com si mai no hagués existit.
Sant Jordi, pren el roig de la rosa
i salva el poble de les injustícies,
de l'esclavitut, de la tortura.
Sant Jordi, pren el saber del llibre,
i mata el drac,
símbol de la dictadura.
Porto Cristo, vora el mar,
vessa les seves llàgrimes,
davant tanta impotència.
Però ofereix resistència...
Carolina Ibac


Comentari::Es un poema molt representatiu de l'actualitat.