1 Canvia el gènere:
marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu
2 Canvia el nombre:
desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos
3 Classifica pel que fa al gènere:
Variables:
àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta
Invariables:
el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble
4 Posa la forma de l'article:
seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.
5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:
Un editorial -article
una editorial - empresa
un ordre - no desordre
una ordre - de manar
el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror
el fi - objectiu
la fi - acabament
el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir
el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes
6 escriu el singular:
fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis
Explicació teòrica del substantiu-gènere
EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)
A) Generalment s'afegeix una -a al masculí
nét - neta
A) Generalment s'afegeix una -a al masculí
nét - neta
fillol - fillola
idoni - idonia
De vegades l'última consonant es modifica:
(p--ba) llop - lloba
De vegades l'última consonant es modifica:
(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
serf -
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
(l--l·la) Marcel - Marcel·la
B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el
B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el
femení canviant aquestes vocals per -a:
pediatre - pediatra
pediatre - pediatra
alumne - alumna
monjo -monja
verro - verra
Andreu -Andrea
reu - rea
C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -
ina, essa:
orfe - òrfena
C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -
ina, essa:
orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroïna
Angel - Angelina
tigre - tigressa
abat - abatessa
D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:
(or--riu)
actor - actriu
emperador -emperadriu
(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -filòloga
E) masculí a partir de femení:
bruixa - bruixot
dida -did
F) Masculins i femenins amb arrel diferent:
amo - mestressa
marrà -
ase - somera
boc - cabra
gendre - cunyada
cavall -egua
G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos
gèneres:
acabats en:
(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta
altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:
noble
jove
salvatge
màrtir
conserge
el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant
H) Noms d'animals que són invariables:
el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella
I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes
una frase amb 5 de cada grup:
el canal (riu) va caure dins el canal
la canal (canonada, conducte) va ficar un paper per la canal
un editorial (article)
una editorial (empresa) Eva treballa en una editorial
el fi (objectiu) tinc que posar el fi en aquest embolcall
la fi (finalitat) sempre té que ser ella la que posi la fi de totes les coses
el llum (aparell) Has de encendre el llum per poder veure per on camines
la llum (claror) La llum es molt important per poder llegir bé un ordre (contrari de desordre)sempre que li dono un ordre
comença a dir coses
una ordre (manament)El meu pare ma donat una ordre
el planeta (astre) Sempre pareix que en un altre planeta
la planeta (destí d'una persona)No sap capa on va la seva planeta
el son (dormida, fer un son)Al final sempre en guanya el son
la son (ganes de dormir)No se si es la son que tinc o estic
al·lucinant
el terra (sòl, paviment)El terra d'aquella casa esta molt malmès
la terra (tots els altres sentits)
el clau (de clavar) No se on el clau per posar el quadre a la paret
la clau (d'obrir i tancar)Maria a perdut la clau de ca seva
el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)La meva mare té la còlera per amunt del cel
el pols (batec) Té el pols molt baix
la pols (partícules) La pols en fa esternudar cada minut
el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)Fa molta pudor a aquella casa
el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)
J) Sovint s'usen malament:
Són masculins:
els afores
un anell
un avantatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dúpte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)
Són femenins:
una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements
fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:
(or--riu)
actor - actriu
emperador -emperadriu
(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -filòloga
E) masculí a partir de femení:
bruixa - bruixot
dida -did
F) Masculins i femenins amb arrel diferent:
amo - mestressa
marrà -
ase - somera
boc - cabra
gendre - cunyada
cavall -egua
G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos
gèneres:
acabats en:
(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta
altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:
noble
jove
salvatge
màrtir
conserge
el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant
H) Noms d'animals que són invariables:
el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella
I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes
una frase amb 5 de cada grup:
el canal (riu) va caure dins el canal
la canal (canonada, conducte) va ficar un paper per la canal
un editorial (article)
una editorial (empresa) Eva treballa en una editorial
el fi (objectiu) tinc que posar el fi en aquest embolcall
la fi (finalitat) sempre té que ser ella la que posi la fi de totes les coses
el llum (aparell) Has de encendre el llum per poder veure per on camines
la llum (claror) La llum es molt important per poder llegir bé un ordre (contrari de desordre)sempre que li dono un ordre
comença a dir coses
una ordre (manament)El meu pare ma donat una ordre
el planeta (astre) Sempre pareix que en un altre planeta
la planeta (destí d'una persona)No sap capa on va la seva planeta
el son (dormida, fer un son)Al final sempre en guanya el son
la son (ganes de dormir)No se si es la son que tinc o estic
al·lucinant
el terra (sòl, paviment)El terra d'aquella casa esta molt malmès
la terra (tots els altres sentits)
el clau (de clavar) No se on el clau per posar el quadre a la paret
la clau (d'obrir i tancar)Maria a perdut la clau de ca seva
el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)La meva mare té la còlera per amunt del cel
el pols (batec) Té el pols molt baix
la pols (partícules) La pols en fa esternudar cada minut
el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)Fa molta pudor a aquella casa
el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)
J) Sovint s'usen malament:
Són masculins:
els afores
un anell
un avantatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dúpte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)
Són femenins:
una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements
fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
ANA JIMÉNEZ / ARXIU