incondicional †

diumenge, 16 de febrer del 2014

2.- Solitud:

De quin any és la primera edició? I com va aparèixer publicada?
És una novel·la publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el març de 1904 i l'abril de 1905.
Cerca informació sobre el personatge femení i fes-ne una descripció, tant física com psicològica.
Física. Pocs detalls perquè això no és important. Sabem que és jove, de bon veure i poques coses més.
Psicològica: Amb poques coses emprèn un viatge cap la individualitat, l'autonomia. El trajecte s'esglaona en tres trams en els quals a poc apoc, es trencaran els aspectes morals que impedeixen l'evolució de la protagonista: la por, la ceguesa i el desconeixement propi i de l'entorn.
A quin espai transcor la història?
A l'ermita, de Santa Caterina.
Cerca una imatge que defineixi el personatge femení i l'espai en què transcorre la novel·la.

diumenge, 9 de febrer del 2014

2.- Cerca un poema de Joan Maragall.

LA SARDANA; [I]

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,

ja volta altra volta a la dreta dubtant

i se'n torna i retorna intranquil.la,

com mal orientada l'agulla d'imant.

Fixa's un punt i es detura com ella ...

Del contrapunt arrencant-se novella,

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d'altres vegades

ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

el silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot, mentres pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.