SIGNES DE PUNTUACIÓ
EXERCICIS
DE
PUNTUACIÓ
Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriu-los a sota correctament.
Exercici 1
Un
dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala coneixia els passos
de tots els qui venien a casa seva li bastava haver-los sentits una
vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l però mai no havia
sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver equivocat va pensar
car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dir- se no vénen ací
són els passos d’algú que no ha vingut mai però vénen aquí
Un
dia ,cap al tard ,va sentir que algú
pujava l'escala . Coneixia els passos de tots els qui venien a casa meva
.Li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar
sempre qui pujava a veure'l, però mai no havia sentit aquella mena
de trepig ."Algú que es deu haver equivocat ",vaig pensar, car ell
vivia
a l'últim pis . Però immediatament vaig dir-me :"no, ve vénen ací ,són
els passos d'algú que no ha vingut mai , però vénen aquí" .
Exercici 2
...
A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i en Josep
que tenia dots de cabdill lluitava tenaçment tapava les escletxes amb
quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques amb tot el que
podia trobar que parés la pluja però la humitat penetrava insidiosament i
aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid veus
digué don Albert amb els ulls mig closos sempre és igual sempre les
dones pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins
als genolls es
recollien
les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines
imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la
misèria
...Ala
tarda ,l'aigua s'ensenyoria de
la població de barraques i en Josep , que tenia dots de cabdill
,lluitava tenaçment : Tapava les escletxes amb quitrà, i reforçava
el sostre amb planxes metàl·liques, amb tot el que podia troba que
parés la pluja . Però la humitat penetrava insidiosament i
,aliant-se amb la terra ,donava naixença a un fang negrenc i fètid. -
Veus? - digué don Albert , amb els ulls mig closos . Sempre és igual
, sempre .Les dones pul·lulaven pel barri ,descalces, amb les cames
brutes de fang fins als genolls. Es recollien les faldilles amb un mà
i dedicaven l'altra a les múltiples feines imposades per una
existència on tot escassejava, menys el dolor i la misèria .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada