2.- Cerca un poema de Joan Maragall.
- LA SARDANA; [I]
- La sardana és la dansa més bella
- de totes les danses que es fan i es desfan;
- és la mòbil magnífica anella
- que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
- Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,
- ja volta altra volta a la dreta dubtant
- i se'n torna i retorna intranquil.la,
- com mal orientada l'agulla d'imant.
- Fixa's un punt i es detura com ella ...
- Del contrapunt arrencant-se novella,
- de nou va voltant.
- La sardana és la dansa més bella
- de totes les danses que es fan i es desfan.
- LA VACA CEGA
- Topant de cap en una i altra soca,
- avançant d'esma pel camí de l'aigua,
- se'n ve la vaca tota sola. És cega.
- D'un cop de roc llançat amb massa traça,
- el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
- se li ha posat un tel: la vaca és cega.
- Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
- mes no amb el ferm posat d'altres vegades
- ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
- Ses companyes, pels cingles, per les comes,
- el silenci dels prats i en la ribera,
- fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
- l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
- Topa de morro en l'esmolada pica
- i recula afrontada... Però torna,
- i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
- Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
- al cel, enorme, l'embanyada testa
- amb un gran gesto tràgic; parpelleja
- damunt les mortes nines i se'n torna
- orfe de llum sota del sol que crema,
- vacil.lant pels camins inoblidables,
- brandant llànguidament la llarga cua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada