La vida...

Més poemes...

                                     

         
           1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitud, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afegint-hi el teu comentari i una imatge adient.

NOMÉS HO SAP EL VENT Qui sap on van a parar les ones de la nostra mar, qui sap on van a parar les gavines al volar. Qui sap si algun dia es trobaran les nostres mirades al mirar, qui sap si algun dia es trobaran els nostres llavis al besar. Qui sap on es troben les deixalles que deixen a la vora del mar, qui sap on es troben les mirades dels enamorats del nostre parc. Qui sap on han anat a parar els petons que mai et vaig donar, qui sap on han anat a parar les llàgrimes que per tu vaig deixar. Qui sap el que sent el meu cor quan cada dia veu sortir el sol, qui sap el que sent el meu cor quan escolta la paraula amor. Qui sap on es troba la meva ment quan la lluna brilla al firmament, qui sap on és el meu pensament quan el mar es mou lentament. Qui sap on eres aquella nit, qui sap per què no t’ho vaig dir, qui sap per què no hi ets aquí, qui sap res que no hagi dit. Qui sap per què t’he d’estimar, qui sap per què em vaig enamorar, qui sap per què no et puc oblidar, qui sap que de tu m’he enamorat. Si vols trobar la resposta, busca-la a dins la mar, busca-la darrera la lluna, busca-la al nostre parc. Però has de saber que serà en va, perquè la resposta no hi és al firmament, tampoc hi és al raig del sol, la resposta només la sap el vent. Solitud M'escapo d'un ambient tens que em rodeja l'ànima, per endinsar-me i perdre'm a la solitud del meu entendre; me'n vaig sol amb el vent sense dir-li res a la princesa, per relaxar-me de l'angoixa i respirar de l'aire pur. Només espero tornar després d'una tempesta, quan la calma sigui plena i l'orgull torni a ser el meu. Veig com es perd el tracte; ni la veu t'escolta, ni la gent et mira quan et parlo de promeses, i t'ensenyo el meu amor dins d'un tresor ple de poemes. Em queda el silenci per quedar-me a pensar en mi, i escriure per qui la vulgui, la solitud. Raval Res de guerres desitjem al barri, ni en pobles ,ni en ciutats. Anar a la PAU es mes bonic, en tenir la PAU vivim tranquils. Tenim amistat i amor en tot, en amics en ajut i en famílies sobretot.   Al Raval hi ha moltes cultures, hi ha musulmans, catalans pero tots ciutadans.   Amb aquestes cultures aprenem de tot, de dolent i de bó. Instants Si pogués viure novament la meva vida, en la pròxima tractaria de cometre més errors. No intentaria ser tan perfecte, em relaxaria més. Seria més ximple del que he estat, de fet prendria molt poques coses amb serietat. Seria menys higiènic. Correria més riscos, faria més viatges, contemplaria més capvespres, pujaria més muntanyes, nedaria més rius. Aniria a més llocs on mai he anat, menjaria més gelats i menys faves, tindria més problemes reals i menys imaginaris. Jo vaig ser una d'aquelles persones que va viure sensata i prolíficament cada minut de la seva vida; clar que vaig tenir moments d'alegria. Però si pogués tornar enrere tractaria de tenir només bons moments. Per si no ho saben, d'això està feta la vida, només de moments, no et perdis l'ara. Jo era un d'aquests que mai anaven enlloc sense un termòmetre, una bossa d'aigua calenta, un paraigua i un paracaigudes; si pogués tornar a viure, viatjaria més lleuger. Si pogués tornar a viure començaria a caminar descalç a principis de la primavera i seguiria descalç fins a concloure la tardor. Donaria més voltes en calesita, contemplaria més albades, i jugaria amb més nens, si tingués una altra vegada vida per davant. Però ja veuen, tinc 85 anys ... i sé que m'estic morint. QUE ALEGRIA! Trobar l'amic, en el meu camí, al cap trobada a la qual sap del poeta no ignora i és de les lletres i l'art un mestre Dylan que bé em faran les teves lletres, i si no recordo malament amic meu ¡Que encant seria posar aquí el seu poema de l'ombra! Jo li demano amic meu, amb la vènia de la cort que escrigui fill meu vaig deixar que li doni el títol, així serà més pla el meu camí, en aquest temps d'absència he après el que no vaig saber mai ... jo li dic. Amic que la literatura espanyola és un luxe embolicat en platí jo tinc tant que explicar ... No s'allunyi més el bon amic i poeta una abraçada una gran abraçada.